Democràcia real ja!: abril 2012

29 DE MARÇ,
RESPOSTA MASSIVA DE LA SOCIETAT

El 29 de març vam viure, de nou, una resposta massiva per part de la societat contra un programa que pretén destruir els nostres drets i eliminar d'arrel la possibilitat d'una societat democràtica que governi l'economia i garanteixi les condicions per una vida digna.

La violència estructural i sistemàtica que els nostres governs toleren i apliquen cada dia per protegir els beneficis de l'1%: desnonaments que deixen a les famílies sense llars i endeutades, una sanitat que ja no garanteix el dret a la vida, una educació que es fa inaccessible...ha esdevingut insuportable, i la societat ha entès que l'única sortida és prendre els carrers i reivindicar uns drets i una riquesa que ens pertanyen.
.

Davant l'allau de persones que van entendre la jornada de vaga general com a espai de protesta, els nostres governants no només continuen muts davant unes reivindicacions que ja ningú pot negar com a justes, sinó que aprofiten per criminalitzar el moviment reivindicatiu i aplicar una repressió violenta i indiscriminada.

Així, l'ús de gas lacrimògens per primera vegada en dotze anys, la repressió violenta a cops de porra contra piquets o les bales de goma que van deixar a un noi sense ull, entre d'altres accions violentes per part del cos policial, són mostres clares de la manca de voluntat per establir un diàleg i de l'atac a les nostres vides que s'afirma tan als pressupostos i les lleis com físicament quan ens manifestem.

Creiem que en cap cas les expressions de ràbia, com la crema de contenidors, poden equiparar-se a, ni justifiquen, la violència física contra les persones exercida pels Mossos d'Esquadra a les odres d'una classe política que ens governa a cops de porra i gasos.

Condemnem també les detencions amb presó preventiva de dos estudiants que van participar a la vaga de manera legítima i que, retinguts sense motius vàlids, pateixen una repressió política.

Les declaracions que provenen del Ministeri d'Interior i del Conseller d'Interior Felip Puig posen en evidència que es busca la manera de tallar d'arrel l'expressió massiva de la societat envers l'espoli constant de la nostra riquesa i les nostres vides tot ampliant la noció de terrorisme per poder criminalitzar la crítica política i fins i tot plantejant una revisió d'un dret tan fonamental com és el dret de reunió. Volen robar-nos també el dret a expressar-nos lliurement?

Pretenen disgregar tot generant por. Conspiren per trencar el procés de mobilització social en marxa per una democràcia real. Intensifiquen l'arbitrarietat del monopoli de l'ús de la força i restringeixen les llibertats en el marc legal. Però ja no ens els creiem.

El procés no s'atura i tenim la força necessària per continuar endavant i recuperar drets perduts i conquerir-ne de nous.

Tant és així que declarem que el nostre no és el camí de la violència. Continuarem manifestant-nos com sempre hem fet: sense sìmbols o banderes, pacíficament, i mirant de canalitzar les mostres de ràbia no contra objectes o persones sinó per la via de la desobediència civil. És un procés irreversible: som majoria, tenim raó quan exigim uns drets i una riquesa que són nostres. I hem perdut la por perquè caminem juntes. No ens deixarem robar ni la vida ni la democràcia.

El 12 de maig i el 15 de maig a ciutats de tot el món afectades per la dictadura financera i l'espoli de l'1% de la població, la societat tornarà massivament a prendre els carrers, i ho farà condemnant la violència estructural que ens aboca a la misèria.

Les nostres armes són les nostres reivindicacions, els drets que volem conquerir: el poder pretén ignorar-les, però això no ens aturarà. Sabem que units som imparables i que prevaldrem malgrat tots els obstacles que s'interposin al nostre camí.
.

ARA MÉS QUE MAI, SEGUIM EXIGINT UNA
¡DEMOCRÀCIA REAL JA!

Barcelona a 5 d'abril de 2012

Democracia Real Ja Barcelona

_______________________________________________

///CASTELLÀ///

29 de marzo, una respuesta masiva por parte de la sociedad

El 29 de marzo vivimos, de nuevo, una respuesta masiva por parte de la sociedad contra un programa que pretende destruir nuestros derechos y eliminar de raíz la posibilidad de una sociedad democrática que gobierne la economía y garantice las condiciones para una vida digna. La violencia estructural y sistemática que nuestros gobiernos toleran y aplican cada día para proteger los derechos del 1%: desahucios que dejan a familias sin casa y endeudadas, una sanidad que ya no garantiza el derecho a la vida, una educación que se vuelve inaccesible, etc., son ya insoportables, y la sociedad ha entendido que la única salida es tomar las calles y reivindicar unos derechos y una riqueza que nos pertenencen.

Frente a la multitud de personas que entendieron la jornada de huelga general como espacio de protesta, nuestros gobernantes permanecen mudos en relación a unas reivindicaciones que ya nadie puede negar como justas, y sin embargo aprovechan para criminalizar el movimiento reivindicativo y aplicar una represión violenta. Así, el uso de gases lacrimógenos por primera vez en doce años, la represión a golpe de porra contra piquetes, las balas de goma que dejaron a un joven sin ojo y un balance preocupante de personas heridas, entre otras acciones violentas por parte del cuerpo policial, son muestras claras de la falta de voluntad para establecer un diálogo y del ataque a nuestras vidas que se afirma tanto en los presupuestos y las leyes, como físicamente cuando nos manifestamos.

Creemos que en ningún caso las expresiones de rabia, como la quema de contenedores, pueden equipararse a, ni justifican, la violencia física contra las personas ejercida por parte de los Mossos d'esquadra a las órdenes de esta clase política que gobierna a golpe de porra y gases. Condenamos también las detenciones con prisión preventiva de dos estudiantes que participaron de la huelga de manera legítima y que, retenidos sin motivos válidos, sufren una represión política. Las declaraciones que provienen del Ministerio del Interior y del Conseller d'Interior Felip Puig ponen en evidencia que se busca el modo de cortar de raíz la expresión masiva de la sociedad contra el expolio constante de nuestra riqueza y nuestras vidas ampliando así la noción de terrorismo para poder criminalizar la crítica política, y hasta planteando una reivisión de un derecho tan fundamental como es el de reunión. ¿Quieren robarnos también el derecho a expresarnos libremente?

Pretenden disgregar generando miedo. Conspiran para romper el proceso de movilización social en marcha por una democracia real. Intensifican la arbitrariedad del monopolio del uso de la fuerza y restringen las libertades en el marco legal. Pero ya no les creemos. El proceso no se detiene y tenemos la fuerza necesaria para seguir adelante, recuperar derechos perdidos y conquistar otros nuevos.

Tanto es así, que declaramos que el nuestro no es el camino de la violencia. Continuaremos manifestándonos como siempre hemos hecho: sin símbolos ni banderas, pacíficamente e intentando canalizar las expresiones de rabia, no contra objetos ni personas, sino por la vía de la desobediencia civil. Es un proceso irreversible: somos mayoría, tenemos razón cuando exigimos unos derechos y una riqueza que son nuestras y hemos perdido el miedo porque caminamos juntas. No nos dejaremos robar ni la vida ni la democracia.

El 12 de mayo y el 15 de mayo en ciudades de todo el mundo afectadas por la dictadura financiera y el expolio del 1% de la población, la sociedad volverá masivamente a tomar las calles, y lo hará condenando la violencia estructural que nos aboca a la miseria. Nuestras armas son nuestras reivindicaciones, los derechos que queremos conquistar: el poder pretende ignorarlas pero eso no nos va a detener. Sabemos que unidos somos imparables y que prevaleceremos a pesar de todos los obstáculos que se interpongan en nuestro camino.

AHORA MÁS QUE NUNCA, CONTINUAREMOS EXIGIENDO ¡DEMOCRACIA REAL YA!