jueves, 19 de mayo de 2011

¿Policía, Mosso, Guarda Urbano? Lee, lee.

CASTELLANO

“Ayuda"

Los ciudadanos de este país estamos empezando a salir a la calle para expresar nuestro rechazo contra la situación actual, y hacia donde nos están llevando.

¡No podemos más, no queremos más!

Los políticos ya no escuchan, los bancos han raptado el país y se reparten el botín de nuestras vidas a sus anchas en colaboración con todos los partidos y los sindicatos corruptos, ante la impunidad y la pasividad de jueces y fiscalía; que permiten que el país se convierta en un gran estado feudal, donde unos pocos estén por encima de toda ley, para los que es licito robar engañar y saquearnos a todos. Los que protegen y han de hacer cumplir la ley no son, ni se ven capaces de condenar a quien se lo merece. Esto lo han estado haciendo mientras nosotros, tú y yo, mirábamos impasibles el espectáculo desde el sillón, la TV o la barra del bar. ¡Hasta ahora, porque ya estamos diciendo hasta aquí hemos llegado! Esto ya está ocurriendo en todo el mundo y no solo en países sub-desarrollados, y significa que la gente está diciendo: ¡Que por aquí no queremos seguir!.

Pero nos lo están silenciando, manipulando y mintiendo, nos quieren entretener con estupideces para que no salgamos, no vaya a ser que nos juntemos muchos y alcemos la voz y hagamos llegar el mensaje del ejemplo y contemos que en Islandia han metido en la cárcel a los políticos y banqueros, y que esto ha sucedido en cuanto los ciudadanos han salido a la calle y se han encontrado más allá de ideologías y creencias, y que unidos han conseguido con la protección de sus fuerzas de estado, un futuro real. Y no se trata de hacer una gran manifestación como les gusta a los políticos, se trata por fin de hacer lo que nos gusta a todos los demás, que es vivir!. Juntarnos y hablarles a los demás para compartir y empezar a vivir, que ya toca!.

Por eso no quieren que nos juntemos en la calle pacíficamente, no quieren que nos dirijamos a nuestros conciudadanos, que vean que somos gente normal y que además somos muchos. ¡Si!, gente normal como tú, que paga su hipoteca o su alquiler, que quiere lo mismo que quieres tú, y que no quiere lo mismo que no quieres tú. Ellos prefieren que pienses que somos un elemento peligroso, “insumisos” o cualquier otro nombre que te suene a una amenaza, pero esa no es la realidad. A lo que realmente temen es que se les acabe su estatus de poder (político, bancario, empresarial), y saben que ocurrirá cuando nos contemos que nos hemos dado cuenta de que votar a unos u a otros no arregla nada, porque se lo tienen todo repartido entre ellos; y no van a dudar en utilizarte para que les protejas a ellos y a sus intereses.

Sé que puede ser difícil ver esta situación desde tu punto de vista, pero te pido que lo intentes. ¿Tienes jefes éticos e íntegros?, pues pásales este escrito, habla, comenta, investiga; no tengas miedo de decir en voz alta lo que piensas. Si no los tienes, sabrás de lo que hablo. Tú eres un ciudadano como yo, no eres un político o un banquero como ellos. Ellos, no están defendiendo la constitución; “Tú juraste hacerlo”, aquí los únicos peligrosos son ellos y te están pidiendo a ti que les defiendas. Y llegado el momento que aplastes a los que juraste proteger. “No dejes que te conviertan en un perro amaestrado y castrado a sus ordenes”.

En Estados Unidos, militares en activo y en la reserva, así como miembros de otros cuerpos de seguridad conscientes de esto y del deterioro de la situación económica, política y social han creado un juramento para proteger a los ciudadanos de los poderes que estén incumpliendo la constitución, se llama el “oath keepers”, y esta iniciativa se está siguiendo por y entre militares y policías de todo el mundo, para proteger a la población si llegara la situación, ya que la misma población esta empezando a sublevarse contra todos los poderes políticos que se han vendido a las grandes corporaciones. Con este pacto lo que se ratifica es que no van atacar a la población, si no a protegerla de esa posible situación,


Te vas a tener que definir, y quiero, queremos que sepas que somos muchos, la mayoría que está consciente de esta situación y que te necesitamos y te pedimos ayuda. 



¡Ayúdanos, Ayúdate!

Gracias por leernos.





CATALÀ

“Ajuda”


Els ciutadans d’aquest país comencem a sortir al carrer per a expressar el nostre rebuig contra la situació actual i cap on ens està portant.


No podem més, no volem més!


Els polítics ja no escolten, els bancs han raptat el país i es reparteixen el botí de les nostres vides com els dóna la gana en col·laboració amb tots els partits i els sindicats corruptes, davant la impunitat i passivitat de jutges i fiscalia; que permeten que el país es converteixi en un gran estat en el que uns pocs estiguin per damunt de tota llei, per als que és lícit robar, enganyar i saquejar-nos a tots.
Aquells que han de protegir i fer complir la llei, no són ni es veuen capaços de comdemnar a qui ho mereix. Això ho han estat fent mentre nosaltres, tú i jo, miravem impassibles l’espectacle des del silló, la tele o la barra del bar.
Fins ara, perquè ja estem dien que fins aquí hem arribat! Això ja està passant a tot arreu i no només a països subdesenvolupats, i vol dir que la gent està dient -”Per aquí no volem continuar”.


Però ens ho estan silenciant, manipulant i mentint, ens volen distreure amb bajanades per a què no sortim, no fós cas que sortissim molts i aixequéssim la veu i féssim arribar el missatge de l’exempre i comptem que a Islàndia han ficat a la presó als polítics i als banquers, i que això ha passat quan els ciutadans han sortit al carrer i s’han trobat més enllà d’ideologies i creences, i que junts han aconseguit, amb la protecció de les seves forces d’estat, un futur real. I no es tracta de fer una gran manifestació com els agrada als polítics; es tracta per fi de fer allò que ens agrada a tots, que és viure! Reunir-nos i parlar als altres per compartir i començar a viure, que ja toca!


Per això no volen que ens ajuntem al carrer pacíficamentno volen que ens dirigim als nostres conciutadans, que vegin que som gent normal i que, a més, som molts. Si! gent normal que paga la seva hipoteca o el seu lloguer, que vol el mateix que vols tu, i que no vol el mateix que no vols tu. Ells prefereixen que pensis que som un element perillós, “insubmisos” o qualsevol altre nom que et soni a una amenaça, però aquesta és la realitat. Allò al que realment li tenen por és que se’ls acabi el seu status de poder (polític, bancari, empresarial), i saben que passarà quan ens expliquem que ens n’hem adonat que votar els uns o els altres no arregla res, perquè ja s’ho han repartit tot entre ells, i no dubtaran a utilitzar-te per a què els protegeixis, a ells i els seus interessos.


Sé que pot ser difícil veure aquesta situació des del teu punt de vista, però et demano que ho intentis. Tens caps ètics i integres? doncs passa’ls aquest escrit, parla, comenta, investiga; no tinguis por de dir en veu alta allò que penses. Si no els tens sabràs del que parlo. Tu ets un ciutadà com jo, no ets un polític o un banquer com ells. Ells no estan defensant la constitució; “tú juraste hacerlo”, aqui els únics perillosos són ells i t’estan demanant a tu que els defensis. I arribat el moment que esclafis aquells que vas jurar protegir. “No deixis que et converteixin en un gos ensinistrat i castrat a les seves ordres”.


Als Estats Units, militars en actiu i a la reserva, així com membres d’altres cossos de seguretat conscients d’això i del deteriorament de la situació econòmica, política i social, han creat un jurament per protegir els ciutadans que estiguin incomplint la constitució dels poders, s’en diu l’”oath keepers”, i aquesta iniciativa s’està seguint per i entre militars i policies d’arreu del món, per a protegir la població si es dóna el cas, ja que la mateixa població està començant a sublevar-se contra tots els poders polítics que s’han venut a les grans corporacions. Amb aquest pacte, el que es ratifica és que no van a atacar la població, sinó a protegir-la d’aquesta possible situació.


T’hauràs de definir i vull, volem, que sàpigues que som molts, la majoria que és conscient d’aquesta situació, i que et necessitem i et demanem ajuda.


Ajudans, ajuda’t!


Gràcies per llegir-nos.